Taula de continguts:
- La diferència entre les vacunes contra l’ARNm i les vacunes convencionals
- Els avantatges de les vacunes contra l’ARNm sobre les vacunes convencionals
- La vacuna mRNA té el potencial per tractar el càncer
Des que es va inventar la primera vacuna contra la verola (verola) el 1798 es va continuar utilitzant la vacunació com a mitjà per prevenir i superar els brots de malalties infeccioses. Les vacunes es fabriquen generalment amb organismes debilitats que causen malalties (virus, fongs, bacteris, etc.). Ara bé, ara hi ha un tipus de vacuna anomenada vacuna contra l’ARNm. En la medicina moderna, aquesta vacuna es basa en una vacuna contra el coronavirus (SARS-CoV-19) per aturar la pandèmia COVID-19.
La diferència entre les vacunes contra l’ARNm i les vacunes convencionals
Després que el científic britànic Doctor Edward Jenner descobrís el mètode de vacunació, el científic francès Louis Pasteur a principis de la dècada de 1880 va desenvolupar el mètode i va aconseguir trobar la primera vacuna. La vacuna de Pasteur es fabrica a partir de bacteris causants de l’àntrax les capacitats d'infecció de les quals s'han debilitat.
El descobriment de Pasteur va ser l’inici de l’aparició de vacunes convencionals. A més, el mètode de fabricació de vacunes amb agents patògens s’aplica en la fabricació de vacunes per a la immunització contra altres malalties infeccioses, com el xarampió, la poliomielitis, la varicel·la i la grip.
En lloc de debilitar els patògens, les vacunes per a malalties virals es realitzen inactivant el virus amb certs productes químics. Algunes vacunes convencionals també utilitzen certes parts del patogen, com l’embolcall principal del virus del VHB utilitzat per a la vacuna contra l’hepatitis B.
A la vacuna contra la molècula d’ARN (ARNm), no hi ha absolutament cap part dels bacteris o virus originals. La vacuna mRNA està formada per molècules artificials compostes d’un codi genètic de proteïnes exclusiu d’un organisme causant de malalties, és a dir, antígens.
Per exemple, el virus SARS-CoV-2 té 3 estructures proteiques a la capa, la membrana i les espines. Investigadors de la Universitat de Vanderbilt van explicar que les molècules artificials desenvolupades a la vacuna mRNA per al COVID-19 tenen el codi genètic (ARN) de les proteïnes de les tres parts del virus.
Els avantatges de les vacunes contra l’ARNm sobre les vacunes convencionals
Les vacunes convencionals funcionen de manera que imiten els patògens que causen malalties infeccioses. Els components patògens de la vacuna estimulen el cos a formar anticossos. En una vacuna contra la molècula d’ARN, s’ha format el codi genètic del patogen perquè el cos pugui construir els seus propis anticossos sense estimular-lo.
El principal inconvenient de les vacunes convencionals és que no ofereixen una protecció eficaç a les persones amb sistemes immunològics compromesos, incloses les persones grans. Fins i tot si s’acumula la immunitat, en general es requereix una dosi més alta de la vacuna.
En el procés de producció i experimentació, es diu que la fabricació de vacunes contra les molècules d’ARN és més segura perquè no implica partícules patògenes que corren el risc de causar infecció. Per tant, es considera que la vacuna mRNA té una efectivitat més alta i un menor risc d’efectes secundaris. El temps de fabricació de la vacuna mRNA també és més ràpid i es pot fer directament a gran escala
Llançant una revisió científica d’investigadors de la Universitat de Cambridge, el procés de fabricació de vacunes d’ARNm per als virus contra l’Ebola, la grip H1N1 i el Toxoplasma es pot completar en una setmana mitjana. Per tant, les vacunes moleculars d’ARN poden ser una solució fiable per alleujar noves epidèmies de malalties.
La vacuna mRNA té el potencial per tractar el càncer
Anteriorment, es coneixia que les vacunes prevenien malalties causades per infeccions bacterianes i víriques. No obstant això, la vacuna contra la molècula d’ARN té el potencial d’utilitzar-se com a cura per al càncer.
El mètode utilitzat en la fabricació de la vacuna mRNA ha demostrat resultats convincents en la fabricació d’immunoteràpia que funciona per estimular el sistema immunitari per debilitar les cèl·lules cancerígenes.
Encara d’investigadors de la Universitat de Cambridge, se sap que fins ara s’han dut a terme més de 50 assajos clínics sobre l’ús de la vacuna contra la molècula d’ARN en el tractament del càncer. Els estudis que han demostrat resultats positius inclouen càncer de sang, melanoma, càncer cerebral i càncer de pròstata.
Tot i això, l’ús de vacunes moleculars d’ARN per al tractament del càncer encara necessita realitzar assaigs clínics més massius per garantir-ne la seguretat i l’eficàcia.
