Taula de continguts:
- L’hipotàlem, la part del cervell que regula la gana
- Melanocotrina
- Sistema mesolímbic
- L’hormona leptina
- L’hormona grelina
És un instint natural quan tenim gana i després mirem el menjar, segur que el nostre desig i la nostra gana augmentaran a l’instant. El cos realitza diverses funcions i respostes quan obté estímuls externs, inclòs quan la fam també fa que el cos també faci diverses coses relacionades amb les funcions del cos per respondre a aquesta fam. Llavors, com pot sorgir aquesta fam? Hi ha qui sovint té gana, però poques vegades tenen gana, quina diferència hi ha?
L’apetit està controlat pel cervell i les hormones que treballen juntes per respondre quan augmenta o disminueix la gana. El senyal de fam apareixerà quan el sucre en la sang del cos disminueixi com a resultat d’utilitzar-se com a energia, és a dir, energia per dur a terme diverses activitats. Quan el senyal sigui ben rebut pel cervell, aviat apareixeran el desig i el desig de menjar un aliment. El cervell no només controla la gana, sinó que també hi juguen diverses hormones, com la insulina, el glucagó, la grelina i la leptina.
L’hipotàlem, la part del cervell que regula la gana
El cervell té les seves pròpies configuracions per regular l’entrada i sortida de l’energia. Per mantenir aquest equilibri, el cervell fa augmentar o disminuir la gana. Quan l’energia produïda no és suficient per donar suport a les activitats realitzades, el cervell, especialment l’hipotàlem, augmentarà automàticament la gana per obtenir més menjar que s’introdueixi i es converteixi en energia. L’hipotàlem és la part del cervell que s’encarrega de realitzar diverses funcions del cos produint diverses hormones, incloses les hormones que afecten la gana. L'hipotàlem és la clau i el centre de la resposta a la fam i la gana, que alliberarà diverses funcions del cos en resposta als estímuls.
Melanocotrina
La melanocotrina 3 i 4 són receptors o receptors de missatges de l’hipotàlem. Aquesta substància regula la porció que s’ha de menjar per tal que el cos estigui ple. Per tant, si hi ha interferències o danys en aquests receptors, la regulació de la porció serà caòtica i provocarà que una persona mengi en excés i provoqui obesitat.
Això es demostra en experiments realitzats amb ratolins obesos. Es coneix que aquests ratolins tenen nivells baixos de melanocotrina 3 i melanocotrina 4, de manera que cap d’ells regula la porció del menjar que hauria de ser. A més, la melonocotrina també regula la freqüència de menjar que s’hauria de fer en un dia, quan hi ha una disminució de la quantitat de melanocotrina, la freqüència de menjar serà excessiva i pot provocar un augment de pes.
Sistema mesolímbic
El mesolímbic és la part del cervell que regula el comportament, la motivació, el plaer i l’eufòria sobre alguna cosa que després allibera l’hormona dopamina. Quan mengeu o beveu alguna cosa que tingui un sabor molt bo, el sistema mesolímbic rebrà senyals de plaer i felicitat a causa de tastar aquell bon menjar. Aleshores, el sistema mesolímbic segrega una hormona dopamina que crea una sensació de felicitat i plaer.
L’hormona leptina
La leptina és una hormona formada per cèl·lules grasses, que també s’encarrega de regular la gana i la fam al cos. A l’hipotàlem hi ha receptors o substàncies especials que reben senyals de leptina que s’activaran si els nivells de leptina al cos són massa alts. La leptina augmentarà quan l'estómac estigui ple i proporcionarà un senyal a aquests receptors. Els receptors especials de l’hipotàlem rebran un missatge que indica que l’estómac està ple i redueixen la fam i la gana. Si l’hormona de la leptina és massa baixa al cos, menjar pot provocar que una persona mengi en excés.
L’hormona grelina
A diferència de la leptina, la grelina és una hormona que dóna ganes de menjar i augmenta la fam. La grelina és produïda per l'hipotàlem i apareixerà quan es produeixin diverses afeccions, com ara disminueix la quantitat de sucre a la sang, l'estómac està buit o quan veieu aliments deliciosos o begudes refrescants. Els senyals del sentit de la vista i de l’olfacte s’enviaran directament al cervell, especialment a l’hipotàlem. Aleshores l’hipotàlem indicarà al cos que alliberi grelina.
Quan la quantitat de grelina augmenta al cos, l'estómac es buida automàticament i s'expandeix per acomodar els aliments entrants. A més, la grelina també estimularà les glàndules salivals per produir més saliva, cosa que ajuda al procés de digestió dels aliments a la boca.
LLEGIR TAMBÉ
- Ves amb compte! Els aliments àcids també fan que el pH del vostre cos sigui àcid
- 9 aliments eficaços per eliminar les flatulències
- Aneu amb compte, menjar un excés de sucre pot causar osteoporosi
