Taula de continguts:
Els moviments del nostre cos es produeixen a causa de les complexes interaccions entre el cervell, els nervis, la columna vertebral i els músculs. Qualsevol avaria o mal funcionament d’aquesta complexa interacció provocarà un deteriorament del moviment. Els diferents tipus de trastorns del moviment depenen de la ubicació del dany. A continuació, es detallen les 3 àrees principals on es poden produir danys:
- Els danys a la part del cervell que controla el moviment poden causar debilitat o paràlisi dels músculs i reflexos excessius.
- Ganglis basals. Es tracta d’una col·lecció de cèl·lules nervioses situades a la base del cervell, la part interna del cervell, que controla la coordinació dels moviments. Els danys causats en aquesta zona causaran un moviment forçat o una reducció del moviment
- Aquesta és la part del cervell situada a la part posterior del crani, que regula la coordinació i l’activitat muscular. Si es danyen aquesta zona es produirà una pèrdua de coordinació i activitat muscular.
Hi ha molts trastorns del moviment que poden ser temporals, com ara singlots, o més permanents, com la malaltia de Parkinson. Aquests són els trastorns del moviment més comuns que heu de tenir en compte:
Malaltia de Parkinson
La malaltia de Parkinson és un trastorn neurològic lent i progressiu degeneratiu que provoca la pèrdua de control sobre els moviments del cos. Alguns dels símptomes més habituals són els tremolors quan els músculs descansen (tremolor de repòs), augment del to muscular (rigidesa), moviments lents i dificultat per mantenir l’equilibri (inestabilitat postural).
La principal causa de la malaltia de Parkinson és la pèrdua de dopamina produïda per les cèl·lules cerebrals, també coneguda com a substància negra. Aquesta es troba al centre del cervell. La dopamina és una substància química cerebral responsable del moviment i la coordinació muscular. Quan la substància negra es deteriora, es produeix menys dopamina. Això interfereix amb la resposta als senyals del cervell als músculs.
La malaltia de Parkinson pot ser frustrant per als pacients i les seves famílies. Els moviments imprevisibles i els extrems en el control del moviment dificulten l’organització de les activitats diàries. Activitats com banyar-se, vestir-se i menjar poden ser difícils
Síndrome de Tourette
La síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per moviments repetitius i / o sons forts, també conegut com tic . Aquest trastorn és més freqüent en nens d'entre 6 i 15 anys. Es tracta d’un trastorn comú que afecta més homes que dones.
La síndrome de Tourette sol començar amb sacsejades musculars com una sacsejada del cap, parpelleig constant i ganyotes. Llavors els símptomes poden desenvolupar-se per ser més intensos. Això pot incloure discurs vocal, cops, patades i falta d'alè sobtada. Les vocals poden ser difícils de controlar i vergonyoses, sobretot en públic. Com que la majoria de la gent no entén què és la síndrome de Tourette, la parla vocal quan la síndrome es repeteix es pot considerar un acte intencionat. Les vocals solen adoptar la forma de grunyir, cridar i lladrar.
Espasticitat
L'espasticitat es produeix quan hi ha un augment de la contracció muscular que fa que els músculs es tornin rígids i tensos. Això pot interferir amb el moviment, la parla i la marxa. L’espasticitat és causada per danys al cervell o a la medul·la espinal que controlen els moviments voluntaris. Els danys poden ser causats per la manca d’oxigen al cervell, lesions greus al cap o malalties metabòliques com la malaltia de Lou Gehrig.
Tremolor essencial
El tremolor essencial no és una malaltia potencialment mortal, però pot tenir un impacte negatiu en la vostra vida. El tremolor essencial és una sacsejada rítmica incontrolada d’una part del cos. El més freqüent és que afecta les mans, els braços o el cap. Aquesta condició és causada per una comunicació anormal entre certes zones del cervell i sovint es diagnostica malament com a malaltia de Parkinson.
Potser el trastorn essencial del moviment neurològic més comú, el tremolor essencial, afecta fins a 14.000 persones a tota Austràlia i Nova Zelanda. En la seva major part, és un trastorn progressiu lent. Molts poden no tenir progressos, només tremolors suaus durant la resta de la seva vida.
A diferència dels tremolors associats a la malaltia de Parkinson que persisteixen fins i tot quan els músculs estan inactius, els símptomes essencials del tremolor són absents o disminuïts durant els períodes de descans. Els tremolors solen desaparèixer completament durant el son.
Els tremolors essencials poden ser vergonyosos i debilitants. Algunes persones poden experimentar tremolors en associació amb altres símptomes neurològics, com ara caminar desequilibri.
Distonia
La distonia és un trastorn del moviment neurològic caracteritzat per contraccions musculars, generalment produint moviments circulars i repetitius, o postures i posicions anormals. La distonia és causada per danys als ganglis basals. Els moviments incontrolats poden afectar els braços, les cames, les parpelles i les cordes vocals. Això pot fer que de sobte es congeli enmig d’una activitat.
La distonia pot resultar d'una mutació genètica (distonia primària) o d'un trastorn o a causa de fàrmacs (distonia secundària). Alguns dels fàrmacs que poden causar distonia són els antipsicòtics.
Si teniu signes de trastorns del moviment, haureu de comunicar-ho immediatament al vostre metge. És important detectar-lo aviat per obtenir un millor pronòstic.
